Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set…
Un, dos, tres, quatre, cinc…
Un, tres, no, dos, tres…
Un, tos,…
[Silenci]
Es comença oblidant algunes paraules... cada cop se n’obliden més, fins i tot les més senzilles.
Es segueix confonent l’ordre de les coses que sempre s’han sabut, les fixes, les lògiques, les raonables, les... les.
Les paraules ja no es saebn pronuncair bé.
Però el silenci s’ho acaba menjant tot.
Fins i tot el pensament.
Les idees.
Els records.
Els actes.
Les funcions.
[Més silenci]
Com es diu el mutis etern del teatre a la vida real?
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set...
Què fas?
Comptar. Un, dos, tres, quatre, cinc...
Què comptes?
Els segons. M’has descomptat. Un, dos, tres...
Els segons, per a què?
M’has tornat a descomptar!! UN!!! DOS!!! TRES!!! No ho sé! Segons, segons! Què son els segons? Què és el temps? Què és un rellotge? Què es la vida i què es la mort, sinó una conseqüència de segons! Sí, he dit bé, una conseqüència DELS segons, no una seqüència de moments. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu. Un, dos, tres...
No hay comentarios:
Publicar un comentario