martes, 5 de agosto de 2008

¡Me marcho!

Al final pasó mi cumple y yo sigo con el Síndrome de Peter Pan. Supongo que se me pasará en unos días...

Últimamente me ha dado tiempo de bastantes cosas: de rallarme, de pensar, de pasarlo bien, de reír, de pasear, de tener calor, de resfriarme... (sí, vuelvo a estar resfriada...). Así que, para desconectar un tiempo de todo y de todos, me marcho a vivir a las montañas del País Vasco. Ale, porque yo lo valgo. Estoy cansada de la vida que llevo aquí, de modo que nada mejor que un cambio radical. ¿Sorprendidos? A la mayoría os dije que me "iba de vacaciones", pero serán algo más largas de lo previsto.

Ya tengo habitación alquilada y todo (fijaros qué vistas):



Me falta hablar el tema de la conexión wi-fi para el portátil (se lo mangaré a Ion, pero shhh no se lo digáis), aunque ya lo arreglaré a la larga. Trabajaré en una granja de la zona cuidando las ovejas mientras el dueño está de vacaciones, en los ratos libres seguiré con mis trabajos de traducción y me meteré de lleno en las historias cortas que conforman una novela que llevo haciendo desde hace más de un año. Ya os daré la dirección para que me escribáis mientras no tengo internet.

Si no he dicho nada de esto hasta ahora es para evitar las escenas de despedida y llantos.

O porque de verdad me voy solo unos días a desconectar de todo y todos. Vuelvo el lunes. Estaré en Renfe a las 7.35, si a alguien le apetece pasarme a buscar.

Aunque no sería un mal plan. No me desagradaría el trabajo de campo y vivir en una casa en las montañas. Seguro que en una vida anterior fui pastora de cabras.

3 comentarios:

Ulls Màgics dijo...

uffffffffffff !!!! per un moment he flipat i se m'ha sortit el cor O.O... Pero suposo que és la teva vida i si volguessis desaparèixer un temps de les nostres vides ho comprendria, tots necessitem desconectar una mica ^^*. Bessets i que el vaji ve el viatje ^^*. (voldria anar-te a buscar a l'estació però uix, tan aviat :(....)

Estelet dijo...

Nena, per un moment jo també he pensat que marxaves a viure a les muntanyes... Ai, tu i les teves históries imaginaries... últimament estas fina, inventant historietes... Però no més extrany que inventis históries ja que una escriptora com tu sempre ha de tenir imaginació! ;).

El dia que vulguis escriure el teu primer llibre et recomano que facis això d'anar a viure un temps a les muntanyes, segur que tornes amb un Best- Seller;).

Vinga maca un petonàs i relaxa't molt i desconecta de tot i torna amb les piles ben carregades!.

Estelet dijo...

Nena, jo també per un moment he cregut que era veritat... Ai, tu i les teves historietes... últimament estàs d'escriure històries imaginàries, ehhh... No esperava menys d'una escriptora com tu;).

Ara el dia que vulguis escriure el teu primer llibre et recomano que facis això d'anar un temps a viure a les muntanyes, segur que tornes amb un best-seller!!!.

Tots necessitem desconectar de tan en tan i relaxar-nos, així que desitjo que t'ho passis molt bé i tornis amb les piles ben carregades!.

Un petonàs!.